Arte Canals/Art on paper/Juan Canals

JOAN CANALS CARRERAS

​

Essència - matèria – forma - color

Valorar obres d’art no entra dins les meves funcions o tasques diàries però, cercar la diferència i plantejar la seva singularitat així com transmetre-la als altres és una de les cerques més importants per fer entendre la singularitat de cada objecte i la seva història.

La pintura, sempre ho he dit, és una de les arts que em costa més d’entendre. La seva essència, per a mi, és despertar i transmetre’ns sensacions, records íntims i manifestar-nos-los. En definitiva, l’obra ens ha de parlar a cau d’orella i transportar-nos a través de les emocions des de l’altre fins a algun lloc del jo més íntim.

Això és allò que l’obra d’aquest autor em transmet en admirar-la. Per fer-ho fàcil he plantejat la fragmentació de la seva producció a través d’una mirada propera vers l’obra global tot plantejant aspectes com l’essència, la matèria, la forma i el color.

Essència

Puc dir que ja fa anys que segueixo l’obra de Joan Canals. El profund respecte que m’inspira la seva perseverança per la recerca en si mateix de l’autenticitat de l’obra personal. Marca profundament, el sentit que té per a mi la bellesa de cada història amagada darrere de cada objecte; en aquest cas cada pintura o escultura de Joan Canals Carreras. La magnitud de les seves conviccions vers l’art o la pintura, així com les reflexions sobre com no s’ha de prostituir per a la comercialització de la pinzellada, m’han portat a admirar profundament a l’home i a la seva obra.  

Talment com tants i tants pintors respectats i adulats, un “Joan Canals” és un pessic de vida del propi autor. Un/a psicòleg/a en faria festa major. Ell no us ho explicarà, però guarda obres sense acabar, pinzellades d’anys dipositades una sobre l’altre, estrats que anys rere anys van conformant l’objecte inacabat fins a transformar-se en obra.

-        I aquesta Joan?

-        No, aquesta no està acabada ... - indica sense  dir-te ben bé allò que li falta i amagant-la educadament per por a que t’enamoris del fill encara no engendrat.

Matèria, forma color? Quina és la part que manca?

Matèria

Si teniu sort, podreu veure darrere de les seves teles, dates apuntades que reflecteixen els processos de creació. I si observeu la matèria sobre la que es manifesta l’element basic de la producció de moltes de les seves obres podreu admirar un miler d’històries noves, com si la causalitat formés part privilegiada de la creació de cada peça. Aquesta matèria: l’objecte, el paper o qualsevol element arriba a la seva fi, reneix a les mans de l’autor per consolidar nous missatges i funcions mai imaginades.

Aquella essència viscuda de cada material, conforma una raó de ser dins del nou lloc de vida, confirmant aquella dita científica de que la matèria no es destrueix si nó que es transforma eternament.

Actualment, l’autor  ja no en fa prou d’escriure al revers de la seva tela el jeroglífic secret dels seus pensaments. En una mena de diari, afegeix meticulosament a l’obra un degoteig de l’origen dels seus materials i la seva història, la recerca de noves tècniques, les vivències personals i les idees que inevitablement amb el pas del temps van canviant, desitjos i emocions.

Forma

Dins del caos del cervell del pintor sorgeix la llum en forma de personatge/s. Les formes, les expressions, les mirades d’aquells que són objectes d’atenció dels nostres ulls, d’aquells que es reconeixen, per una vegada, com a actors principals, com a protagonistes. Et miren i amb el seu equilibri perfecte tot i les seves mancances i asimetries et llancen un desafiament amorós, alhora amenaçador... Si no t’agrado no em prenguis, vull ser un referent viu dels teus espais privats, ser estimat,  estar en el centre de la teva vida, de les coses petites, de les grans emocions, o si escau, en els moments de buidor absoluta, seré aquell qui et farà companyia. 

Color

Davant d’un Canals podem apreciar que la recerca del color és una obsessió. Les seves primeres obres són ja color pur. Aquest color que els entesos ens diuen que sols són transformacions de llum dels nostres ulls. L’autor ho domina fins a la plenitud, alhora no el deixa viure en un camí a la recerca de la perfecció. L’obsessió de millora del pintor, el porta  però a continuar la seva cerca: re-experimentar i re-inventar constantment. El resultat és un mar de sensacions cromàtiques i cap d’elles, per estrany que us resulti, casual.

Joan Canals Carreras i l’espectador

L’obra de Joan Canals recerca la perfecció, un mal del que pateix el propi creador. Un univers profundament raonat on la matèria, la forma i el color prenen vida acomplint el projecte de l’autor, però on cadascun de nosaltres hem de buscar la nostra pròpia pedra rosetta per a fer-lo comprensible i donar-li sentit en el nostre interior.

​

Marta Saliné i Perich