Arte Canals/Art on paper/Juan Canals
L´UNIVERS DE JOAN CANALS
Altes i misteriosas torres conformen l´univers iconogràfic de Canals.
Tant sobre paper com sobre tela, al llapis litogràfic o amb pintura acrílica, aquesta constant és present arreu. Darrerament, però, cal afegir a aquestes arquitectures, uns elements vius, uns éssers zoomòrfics, tot i que sovint alhora mig antropomòrfics, que ell denomina fenomenolillos, els quals igual envaeixen les torres com qualsevol racó de l`espai urbà -circunscrit a Barcelona-, tan present en la seva obra. Fenomenolillos que poden interpretar-se com senglrs evocacions dels estats psicològics de l´artista. Canals, com els seus particulars éssers, defensa el territori amb força i actua de manera potent.
La sevca obra és producte d´una perseverant recerca que el porta a un organitzat sistema d`experimentació, clarament visible en el seus treballs sobre paper que estan sotmesos a diverses fases d´intervenció tant pel que fa al vessant iconogràfic, com al cromàtic i al técnic. Tanmateix, Canals alterna aquesta obra concebuda en diversos registres o seqüències, molt mesurada i aprofundida. amb realitzacions altament compulsives i intuïtives, com un joc de grafismes.
Bon investigador cromàtic. on esdevé més punyent és quan s´enfronta a la tela, sobretot als grans formats que mostrant equillibrades estructures, tot i la seva capacitat per copsar el moviment en un intent de trencar l´estatisme, l´estabilitat que li comunica la gran ciutat.
En l´obra sobre paper sobresurt una vessant que l´acosta al terreny de la il-lustració atesa la seva qualitat cal-ligràfica i el traç decidit. Una altra sèrie de les realitzacions estan molt pròximes al món del gravat, car Canals sovint juga amb la incisió, amb tota mena de puntes, sobre paper entintat, combinada a més amb manipulacions diverses. Tot això ens porta a creure que si Canals s´endinsés en la <cuina> del gravat, enriquiria el seu ventall de recerca i podria assolir tota una àmplia gamma d´obra gràfica com a sustent del seu particular univers.
Gener 1994.
Pilar Vélez
de l´Associació Catalana de Crítics d´Art